Pàgina d'inici > Política i ciutadania > Navarro liquida el federalisme i mata el PSC

Navarro liquida el federalisme i mata el PSC

Pere-Navarro-Artur-Mas-y-Alfre_54391660629_54028874188_960_639

La visita de Rubalcaba al President de la Generalitat de Catalunya ha assenyalat la fi d’una ficció. Ara ja sabem que el PSC ni defensa ni ha defensat mai el dret a decidir dels catalans i que el federalisme és una excusa per suavitzar una oposició que és radical. Han demostrat a ells la unitat d’Espanya és un bé superior i innegociable, però no ho volen dir així. El dret a decidir dels catalans els importuna i fastigueja, però diuen donar-li suport. Fan com el PP, però amb pell de xai.

L’única cosa que interessa al PSC, en coincidència amb el PP i C’s, és que a Catalunya mai es produeixi un procés democràtic que serveixi per constatar el suport real que pugui tenir la independència. Temen una resposta que no els agrada i volen evitar la pregunta. El poble català pot tenir una voluntat que no els convé i volen silenciar-la.

Frau democràtic

L’oferta que finalment Navarro i Rubalcaba han elevat oficialment al President de la Generalitat és una burla, una tremenda mofa, de la voluntat dels catalans expressada a les urnes el dia 25N.

Estant traint fins i tot els seus votants. Milers de ciutadans de Catalunya van refrendar a les urnes un federalisme que no només no excloïa al dret a decidir, sinó que l’incorporava com un element més. El que els han tornat és una proposta absolutament contrària al dret a decidir i a la resta d’atributs relacionats, com l’ordinalitat en el finançament autonòmic o el reconeixement de la plurinacionalitat. El nyap de Granada —aquell pas previ històric— ha quedat elevat a estació final de la defensa del dret a decidir que el PSC ha estat capaç de simular.

El PSC va deia defensar el dret a decidir expressat en una consulta “pactada i legal”. Si fos així, Rubalcaba hauria vingut de Madrid amb una oferta de pacte de la consulta, o bé Navarro no l’hauria acompanyat. Però ha estat tot el contrari. No han vingut a negociar cap pacte pel dret a decidir, sinó amb una proposta per enterrar-lo per sempre.

Taló sense fons

Navarro, venut miserablement al PSOE,  ha tingut la poca vergonya d’acompanyar Rubalcaba al Palau de la Generalitat per solemnitzar la traïció al seu programa electoral i a demanar que Mas faci el mateix. Pretenen que el President s’oblidi del dret a decidir a canvi d’una reforma constitucional que ningú més es creu a Espanya i enmig de les reiterades negatives del PP. Com dos farsants estafadors, pretenen comprar la voluntat democràtica dels catalans amb un taló sense fons i un ventall de pretextos absurds i promeses irrealitzables.

PSC-NavarroMentre no es produeixen les condicions polítiques a Madrid per a fer una reforma constitucional, caldria seure i esperar. I els catalans, a anar rebent les retallades, entomant la llei Wert, pagant les factures i assistint a l’ofensiva recentralitzadora; sense queixar-nos, això sí, per no semblar uns provocadors i ser sepultats sota els improperis i la catalanofòbia de la caverna i dels mateixos socialistes.

D’altra banda, no tenim la certesa de quin seria el contingut d’aquesta reforma constitucional. Si escoltem el PP, UP&D i moltes veus del mateix PSC —començant per la diputada per Barcelona Carme Chacón— els canvis de la constitució serien més aviat en direcció contrària a l’apuntada. Ni el PSC intentaria evitar-ho, com ja ha demostrat.

Però Navarro i Rubalcaba —trilers— sostenen que els catalans votaríem —decidiríem— dues vegades. I es cert.

Primer votaríem en el referèndum pel canvi constitucional. El problema és que s’aplicaria igual si guanyava el Sí a en el conjunt de l’Estat per més que a Catalunya guanyés el no. Ja em direu quin curiós succedani del dret a decidir es aquest i quin canvi representa respecte a la situació actual.

La segona votació seria per exercir el dubtós privilegi de triar entre un Estatut sortit del Congreso —el que doni la gana a Espanya i els seus tercios polítics— o rebutjar l’autogovern. Perquè si els catalans votem “NO” al nou Estatut dins la nova constitució, en el millor dels casos quedaríem igual que estem, és a dir, i repeteixo deliberadament: “anar rebent les retallades, entomant la llei Wert, pagant les factures i assistint a l’ofensiva recentralitzadora; sense queixar-nos, això sí, per no semblar uns provocadors i ser sepultats sota els improperis i la catalanofòbia de la caverna i dels mateixos socialistes”.

Justificacions mesquines

S’ha acabat la fase de fingir suport al dret a decidir i evitar alhora cap compromís real. Ara les dues principals ocupacions de la direcció del PSC són justificar com poden el frau democràtic, purgar les veus internes que assenyalen la nuesa del rei Navarro i aplicar-se a evitar com sigui una consulta sobre el futur de Catalunya. I tot això ho fan sense cap limitació ètica ni escrúpol democràtic. La falsedat i la vilesa ja són la constant de la seva operativa.

Malauradament, les maniobres argumentals que el PSC són encara més mesquines i tòxiques que la mateixa misèria moral de la direcció del partit i la gran mentida que intenten ocultar.

Volen imposar-se des de la minoria al que va votar la majoria el 25N, però culpen del desacord els que volen complir el mandat electoral. Defensaven una consulta pactada i ara exigeixen pactar no fer la consulta, però el problema és la inflexibilitat de la majoria democràtica, no la seva vergonyosa docilitat davant el partit de Carme Chacón.  Converteixen el dret a decidir en el dret d’acceptar el que ens diguin, i qui ho denunciï intransigent que provoca crispació. Deien voler a acordar aquesta aspiració legítima dels catalans amb l’Estat espanyol, però qui ho porti al Congrés dels Diputats estarà fent una maniobra bruta, i la resposta —una dura negativa— que segurament rebran culpa d’ells, per la impertinència de demanar a l’Estat allò que no vol que li demanin. (Em jugo un pèsol els diputats del PSC a Madrid diran que és una moció-trampa i hi votaran en contra amb un gest de dignitat ofesa, culpabilitzant els altres de les pròpies renúncies i misèries).

Cants a la confrontació

No volen ni considerar la possibilitat d’una victòria independentista a Catalunya. Per això per s’oposen radicalment a una majoria de catalans més que contrastada que vol una consulta d’autodeterminació, començant per votants seus.  En els propers dies s’hauran de passar per l’engonal algunes declaracions parlamentàries i el resultat de les eleccions del 25N. Maleïran amb sonores imprecacions cap moviment que la majoria del Parlament faci en la direcció de fer una consulta democràtica als catalans. S’oposaran a la llei que la podria permetre, s’oposaran al pressupost destinat a la seva realització,  i s’oposaran a la data i s’oposaran a la pregunta d’aquesta consulta.

Alhora, però, no volen reconèixer que han optat —amb tot el dret— pel nacionalisme espanyol, i ja situen obertament la unitat d’Espanya per sobre la voluntat dels catalans, però prefereixen amagar aquesta posició legítima —tot i que minoritària al Parlament— sota altres subterfugis.

No tenen més solució que desacreditar les majories democràtiques adverses, simular situacions d’excepcionalitat democràtica que no existeixen, estigmatitzar les idees legítimes de milers de catalans i caricaturitzar tota la ciutadania que no comparteix la seva obediència a la unitat d’Espanya com a obligació innegociable dels catalans. Necessiten culpar la resta del món d’estar ells en minoria, proclamar injustícies universals ocultes sota les intencions dels adversaris, denunciar posicions intransigents de qui no s’aplegui als seus preceptes. I opten per negligir el suport a la reclamació dels legítims interessos materials i polítics dels catalans per mirar de posar sordina fonamentades del malcontentament dels catalans amb l’Estat espanyol.

En definitiva, estan perpetrant els actes més execrables que puguin cometre les formacions polítiques. Per una banda, estan sembrant en la societat els prejudicis, arguments i justificacions necessaris per girar l’esquena i fins i tot ignorar i vulnerar voluntats majoritàries democràticament expressades. En segon lloc, està creant, deliberadament, un clima de crispació social a partir de la satanització sistemàtica de les idees i aspiracions legítimes d’aquestes majories, de la manipulació del comportament cívic dels seus adversaris i de la introducció de dubtes permanents en processos d’indubtable qualitat democràtica. També estan fent el joc a la coacció i les amenaces de l’Estat i convertint en argument un possible càstig a la població i llibertats catalanes, en comptes de posar-se, solidàriament i incondicionalment, al costat d’aquest poble i les seves decisions democràtiques.

Una vegada instal·lat aquest discurs d’estigmatització de l’adversari, d’atribució de les pitjors qualitats a les opcions sobiranistes i totes les seves manifestacions —de les mocions al Parlament a la Via Catalana—, després de penjar la sospita del totalitarisme, l’adoctrinament o la imbecil·litat i manca de criteri a tots els independentistes, invoquen alhora que lamenten una crispació social que són els primers interessats a fomentar. Tot per treure el debat de l’àmbit democràtic que els pot resultar advers, perquè estan en minoria i perquè es van malvendre el federalisme autocentrat i ara ja és només una capitulació sense condicions a l’unionisme, en plena ofensiva recentralitzadora i d’ofec económic del govern més advers a Catalunya des de la fi de la transició.

navarro_camacho_2_470_500x371

El PSC ha fet donació del cadàver del seu federalisme —amb dret a decidir, reconeixement de la plurinacionalitat  i pacte fiscal— perquè els sectors més fanàtics de l’unionisme del PSOE més fanàtics en facin pretext i barricada des d’on sumar-se al llenguatge guerracivilista del PP i C’s. Navarro i els seus còmplices han encetat un nou manual, i les instruccions que conté no són per millorar la qualitat democràtica sinó per empastifar el debat cívic i alterar el clima social, per tal d’impossibilitar una expressió i confrontació pacífica i oberta de les idees polítiques dels ciutadans.

Lamentablement, PSC s’ha afegit als que prefereixen sacrificar la democràcia abans que veure legítimament majoritàries unes idees que topen amb un valor que consideren anterior i superior a la voluntat dels catalans: la unitat d’Espanya. Tot per mantenir les alcaldies i altres menjadores dels més afins a la direcció, encara que sigui sacrificant la resta de l’organització i liquidant els trenta anys de catalanisme d’aquest partit. El PSC, tal com el coneixíem, és mort. Algun altre ens polític sense definir  l’ha posseït i corcat per dins fins habitar en solitari sota prima pell de les seves sigles.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. 26 Octubre 2013 a les 23:58

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: